Piscomotricitat infantil. Inicis i importància.

El concepte de psicomotricitat no està clarament definit, ja que a poc a poc s'hi inclouen més activitats i es va estenent a nous camps. Al principi era un conjunt d'exercicis utilitzats per corregir alguna debilitat, dificultat o discapacitat. Però, avui dia, ocupa un lloc destacat a l' educació infantil, sobretot en els primers anys de la infància , ja que hi ha una gran interdependència entre el desenvolupament motor, l'afectiu i l'intel·lectual.

La psicomotricitat gruixuda es refereix a totes les accions que els nens realitzen amb tot el seu cos, com ara: saltar, córrer, girar... Per realitzar aquestes accions requereixen el control del seu cos en relació amb ells mateixos i amb l'espai i els objectes, així com la coordinació de les diferents extremitats del cos

La teoria de Piaget afirma que la intel·ligència es construeix a partir de l'activitat motriu dels infants. Els primers anys de vida, fins als set anys aproximadament, l'educació del nen és psicomotriu. Tot, el coneixement i l'aprenentatge, se centra en l'acció del nen sobre el medi, els altres i les experiències, a través de la seva acció i moviment.

Principis de la psicomotricitat infantil.

- Motivar la capacitat sensitiva a través de les sensacions i les relacions entre el cos i l'exterior (l'altre i les coses).

- Conrear la capacitat perceptiva a través del coneixement dels moviments i de la resposta corporal.

- Organitzar la capacitat dels moviments representats o expressats a través de signes, símbols, plànols i de la utilització d'objectes reals i imaginaris.

- Fer que els infants puguin descobrir i expressar les seves capacitats, mitjançant l'acció creativa i l'expressió de l'emoció.

- Ampliar i valorar la identitat pròpia i lautoestima dins de la pluralitat grupal.

- Crear seguretat en expressar-se a través de diverses formes com un ésser valuós, únic i irrepetible.

- Crear una consciència i un respecte a la presència ia lespai dels altres.

L'Educació infantil és la primera etapa del sistema educatiu i s'adreça als nens i nenes de 0 a 6 anys.

El seu objectiu fonamental és estimular el desenvolupament de totes les capacitats, tant físiques com afectives, intel·lectuals i socials.

Té una funció educativa, que ve donada pel conjunt d'actituds i accions que els adults duen a terme intencionadament per afavorir el màxim 4 desplegament de les capacitats dels nens menors de sis anys, per tal de potenciar, per a cada nen, el assoliment d'un desenvolupament personal tan ple com sigui possible.

Per al nostre sistema educatiu, l'educació infantil ha de perseguir una finalitat doble:

 Aprofitar al màxim les possibilitats de desenvolupament del nen o la nena, potenciant-la i refermant-la a través de l'acció educativa.

 Dotar els nens i nenes de les competències, destreses, hàbits i actituds que puguin facilitar-ne l'adaptació posterior a l'Educació Primària.

A l'àmbit del desenvolupament motor, l'Educació Infantil es proposa facilitar i consolidar els èxits que possibilita la maduració referent al control del cos.

A l'àmbit cognitiu lingüístic, es proposa facilitar l'accés a una representació adequada de la realitat i el desenvolupament del llenguatge com a instrument de comunicació i com a mitjà de reflexió i planificació de l'acció.

En l'àmbit de l'equilibri personal, així com de les relacions interpersonals i la integració social, es proposa possibilitar el desenvolupament de la individualitat, amb el descobriment de la pròpia identitat i el foment de la confiança a si mateix.

A través d'aquests àmbits d'experiència l'Educació Infantil es proposa com a objectiu desenvolupar uns processos d'ensenyament i aprenentatge que capaciten el nen o la nena per:

 Conéixer, controlar i cuidar el seu cos.

 Valdre's per si mateix per satisfer les necessitats bàsiques.

 Observar i explorar el seu entorn fisiconatural més immediat.

 Evocar i expressar diversos aspectes de la realitat.

 Utilitzar el llenguatge oral correctament per comprendre i ésser comprès.

 Atendre i apreciar formes de representació: música, plàstica i corporal.

 Sentir-se membre i participar en els diversos grups a què pertany.

 Apreciar i establir vincles de relació amb els iguals i els adults.

 Actuar en grups d'iguals articulant-ne els interessos i respectant els altres.

 Conéixer algunes característiques culturals pròpies de la seua comunitat.

El joc psicomotor

Cap al primer any de vida, el nen juga principalment a jocs motors que simbolitzen el procés de separació de l'adult. Es tenen el desig de fugir però al mateix temps la necessitat de ser agafat i de no estar sol, per això a gairebé tots els nens generalment, entre els 2 i 3 anys els agrada jugar a ser perseguits.

Quan el nen avança en seguretat, apareix l'anomenada explosió motora . Es juga a saltar, a caure, a cridar, a girar, etc. , els agrada experimentar amb l' equilibri i el desequilibri, pujant i baixant rampes . Totes aquestes activitats van ajudant a definir lesquema corporal i ajudant els processos de lateralització de les funcions.

Coincidint amb l'inici del joc simbòlic, sorgeixen els jocs que necessiten una certa precisió, apareix la necessitat de posar en marxa les competències del cos, per tal d'experimentar la pròpia capacitat per fer aquestes accions.

Amb el joc psicomotor es treballa:

 La percepció: visual, auditiva, tàctil, gustativa i olfactiva.

 És esquema corporal: estructura corporal, postura i equilibri, respiració i relaxació, lateralització de les funcions.

 El cos en moviment: coordinació dinàmica, coordinació percerptiva, organització espacial i estructuració espaciotemporal, el ritme.

 L'expressió corporal.

!! Visita Woodgo,és Moviment Lliure ! !