Lentorn: una condició per al desenvolupament motor autònom de pikler
L'entorn òptim és condició indispensable, però la iniciativa pròpia del nen és la clau, l'impuls dinàmic del desenvolupament. Un objectiu educatiu a Lóczy en relació al desenvolupament és desplegar el desig de viure i la curiositat pel món. Per això, a les trobades quotidianes de les cures i de forma indirecta a través de la selecció i disposició dels materials, el bebè està en diàleg, en relació constant amb el món preparat per a ell.
Destaquen tres grans eixos fonamentals en la investigació de Pikler: la cultura del professional que mira el nen competent, la qualitat estable de l'entorn i l'observació . La imatge de nen actiu des del naixement, capaç de gaudir de la seva pròpia activitat lliure i espontània , és la concepció més senzilla i alhora més complexa que identifica l'aportació genuïna de Pikler al desenvolupament motor.
Una cultura professional en l'aproximació pikleriana està relacionada amb la paraula diàleg corporal que facilita la trobada rica, minuciosa i constant entre adult i nadó. Parlem de cultura perquè el sistema de cures està estructurat per conceptes, normes de relació, procediments i actituds basats en la teoria del vincle afectiu, en les necessitats biològiques de nutrició i higiene del nen, i també en els principis cognitius i evolutius sobre la interacció bidireccional del nadó i el seu entorn. L'adult forma part indispensable de l'entorn i la formació social del nadó. Segons Pikler, el cos expressa necessitats i, també, formes culturals i afectives que ha rebut no com a objecte passiu sinó com a veritable interlocutor. El valor del diàleg corporal dóna una prioritat especial a l'entorn en l'estudi del cos i del moviment diferenciant clarament aquesta perspectiva dels corrents més coneguts de la psicologia evolutiva.
L'entorn és condició indispensable per al desenvolupament autònom de tot bebè i nen. Pikler sosté una complexa organització dels factors indispensables per al benestar de l'ésser humà que tindrien en compte els aspectes següents:
• Estructura de l'activitat quotidiana, estable i sostenible per a l'adult i el nadó amb sensació de llibertat, seguretat i confiança.
• Ambient acollidor, segur, variat i saludable (llum, aire, espai i una vivència llarga del temps).
• Presència constant d'un adult en els moments d'atenció i cura i presència amb distància durant l'activitat lliure i autònoma del nadó.
• Material adequat a cada moment evolutiu, que inclou: aspectes de vestir, alimentació, joc, moviment, etc.
Emmarcat dins de les condicions fonamentals, el projecte de desenvolupament sa de Pikler, el perfil i les funcions de l'adult i un perfil clar de la dinàmica de relació entre tots dos: adult i nen. L'adult no ofereix al nen cap estímul especial orientat a generar un aprenentatge, sinó que prepara l'entorn i s'hi fon . L'adult, ple de les millors expectatives, espera pacient la iniciativa del nen per entrar-hi en diàleg. La comunicació nen-adult i adult-nen només es dóna, intensament, quan el professional ho requereix, ho sol·licita, o en aquells moments quotidians on l'ajuda de l'adult és imprescindible per satisfer les necessitats del nadó. Aquestes necessitats són tant fisiològiques com emocionals o culturals.
Afegim el qualificatiu d'entorn òptim quan aquest adult genera indirectament la mateixa qualitat de relació, seguretat, interès, etc. en el mode de preparació de lespai de joc i dactivitat lliure. L'entorn interactua i satisfà necessitats immediates i evolutives, necessitats individuals i canviants.
L'observació és condició i objectiu alhora, el pont metodològic entre la pràctica i la investigació pikleriana. Per a Pikler, cal saber mirar el nen en la distància adequada, i també en la proximitat de la relació participativa. Descriure minuciosament és important, però compartir les observacions amb experts significa tenir opinió i que aquesta estigui avalada en allò objectivament observable. Significa aprendre a debatre els processos i les conductes observades. Per això, l'estructura organitzativa de la pràctica pikleriana possibilita aquesta reflexió, la garantia i la condició indispensable del desenvolupament satisfactori del nen. És envejable el suport que reben les educadores que tenen suport d'un equip de professionals.
L'observació de l'educadora es va afinant al debat ia través del treball en equip. Sens dubte, l'observació és el tercer requisit que destaquem. Això uneix la concepció cultural de competència motriu dels nadons amb l'entorn adequat que la possibilita. Connecta també la mirada de l'investigador i la de l'educadora, ja que tots dos comparteixen la mateixa finalitat educativa.